Llull, Biografia


ramonllull

Ramon Llull és un personatge excepcional per múltiples motius. És un laic que va decidir escriure sobre temes científics i, encara més, sobre teologia, en un moment en què el saber era bàsicament en mans dels eclesiàstics. I ho va fer en llatí, però també molt sovint en el seu vernacle, el català. Va escriure sobre una gran diversitat de temes, sempre pensant en el benefici que els seus llibres podien reportar als lectors, ja fossin cristians o d’altres religions. I amb el mateix objectiu, afavorir la salvació de l’ànima dels seus semblants, va viatjar per tota la Mediterrània, i es va entrevistar amb reis, papes i altres governants, als quals volia convèncer de la bondat dels seus projectes.  Llull va néixer a Mallorca vers 1232-1233. És a dir, molt poc després de la conquesta cristiana de l’illa. Sense cap mena de dubte, aquest fet va marcar-lo profundament, i explica la seva preocupació per la conversió dels no cristians. Malgrat tot, les tres primeres dècades de la seva existència van desenvolupar-se dins del que era esperable en el seu estament. Com a cortesà de l’infant Jaume de Mallorca, va tenir responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills.
Arribat als trenta anys, cap al 1263, la seva vida va patir un canvi radical. Ell el qualificava de “conversió a la penitència”. Va decidir que havia de consagrar-se a la causa de Jesucrist, i va dedicar nou llargs anys a formar-se per escriure “el millor llibre contra els errors dels infidels”. Entre els coneixements que es va esforçar per adquirir hi havia nocions d’àrab, suficients per escriure i disputar en aquesta llengua. Va ser llavors que va començar a escriure. D’aquest període, destaca l’inaugural i extensíssim Llibre de contemplació, escrit primer en àrab i després en català.
Encara mancava, però, un altre moment fonamental en la seva biografia. La il·luminació de Randa. L’any 1274, estant Llull en oració a la muntanya de Randa, va tenir una intuïció genial, que ell va interpretar com un do diví. Va concebre la seva Art, que és un mitjà per demostrar, mitjançant arguments lògics, els articles de la fe. És, doncs, un sistema per trobar la veritat, ja sigui referent a Déu o bé, també, a la creació. Des d’aquest darrer punt de vista, l’Art serveix per investigar sobre la realitat.
L’Art és central en la biografia i en la producció de Llull. La majoria de les 260 obres que va escriure s’han de vincular, en un grau o altre, amb l’Art. Va escriure diverses versions d’aquest sistema, per fer-lo més comprensible, i nombrosos títols auxiliars o destinats a adaptar-lo a les disciplines científiques medievals. I també va escriure obres, en les quals aflora l’expressió literària, per acostar les seves doctrines a un públic menys format.
Els seus viatges el van dur per bona part d’Europa. Fins i tot va arribar a la riba oriental de la Mediterrània. Va ser a l’illa de Xipre, a Armènia Menor i també és possible que visités Jerusalem. En tres ocasions va fer estades al nord d’Àfrica, per disputar-hi sobre qüestions de fe amb savis musulmans. Quan va fer l’última d’aquestes estades, a Tunis, tenia ja més de vuitanta anys. Hi va escriure diversos tractats polítics i teològics adreçats a les autoritats tunisenques. Va morir entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316, no sabem si encara a Tunis, en el viatge de tornada a Mallorca o bé una vegada arribat a l’illa. És enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma.

Actualitzat per Ășltima vegada:

Dijous, 17 Desembre 2015